Pagina d'avant Pagina d'apres Ensenhador


Conclusion

La cosina tradicionala es una cosina simpla, noirissanta,un pauc repetitiva, mas gostosa e saborada.

Simpla per çò que quo es una cosina de campanha, facha emb la producion animala e los legumes de la ferma. L'es donc enraijada dins un mitan geografique e economique. 'La sec las sasons, 'l'es liada a la producion deu vergier, e mai equilibrada que non pas auras: en ivern minjen beucòp de legumes secs, de frucha sechada, en estiu mai de legumes verds e de frucha frescha, coma lo còrs iò damanda.

Noirissanta e repetitiva per çò que quo es una cosina de monde qu'an petit de sòus. Quò fai que n'òm cosina per dos o tres jorns a la vetz, òm 'chaba los plats avant de ne'n cosinar d'autres, e n'òm doba las sòbras per faire un repast de mai. E n'òm fai beucòp de saussas per alonjar lo plat e faire minjar deu pan.

Saborada per çò que 'la deu estre mitonada a petit fuòc e 'la cuei sovent tota la matinada dins la chaminéia. N'òm regla la cueisson avecque la cramilhiera e n'òm marcha far lo trabalh de la maison. Mas n'òm tòrna braçar dins la brasiera, gostar e sasonar. N'òm sap pas bien lo temps de cueisson, quo es a veüsda d'uelh, question d'abituda.

'L'es gostosa. Los òmes rencuren lo gost de fumada dins la sopa, los grilhons que se disputavan quand eran petits, las gròssas tortas de bon pan, e las tartras a las prunas cuechas dins lo forn.

Las femnas elas, an apreciat la chaufareta e aprep lo gase. N'òm topina mai a l'aise campada que non pas agrumida davant la chaminéia. E puei 'las chaumavan pas:"quò corria totjorn, los pòrcs, los lapins, las polas, las vachas, los vedeus, pooo! tot lo temps 'la (la maire) corria!" (M. G.) "'La ne descessava pas, paubra femna!" (M. G.) nimai las dròllas "totjorn despacha-te M., despacha-te M..Vos satz, quò bujava, quò tròtava totjorn, lo ser ne'n podia pus me!" (M. G.). Mas lor prumier dever era de noirir lor monde: "'La volia que n'aguessam l'estomac suenhat." (M. G.).

Las jòunas an abandonat la chaminéia per lo gase, las mai vielhas an los dos. Mas lo biais de cueire lo minjar a restat quò mesme. Totas contunhen de mitonar los plats dins de las brasieras, aimen pas la cocòta vapor. Prescament totas las receptas balhadas se fan enqueras a Assit. Segur qu'auras lo congelator a remplaçat la sau per conservar la vianda de pòrc, òm li met las mongetas rossas e beucòp d'autres legumes deu vergier qu'òm pòt entau minjar l'ivern . Òm 'chapta son pan au bolangier, mas òm ne'n minja totjorn beucòp. Òm fai mai d'espeças de legumes qu'autres còps. Mas la basa deu minjar a gaire chamnhat.

Los gosts e los desgosts formats dempuei de las generacions per l'abituda de la paubretat se mantenen.

Las cogetas, degun ne'n mingen pas, quo es per las bestias, coma las jutas rojas per quauqu'uns. Las panolhas de bigarrauds, quo es parier, e puei quò rapelaria tròp lo pilat.

Las parcanadas "ia! non! quo es per los lapins! quò deu estre amer quò-quí!" (L. R.). La tomata se minja pas talament crua, e puei "quo es acide, n'i tene pas beucòp per la tomata." (L. R.).

La vianda 'doça ', qu'òm 'chaptava per las festas, los vielhs l'aimen pas, maugrat tot son prestigi de vianda chara - "Quo es tròp sec lo vedeu, n'i a ni gras ni res" tandis que la peitrena de vedeu "quo es entremeslat, quò i a pas tròp de gras, mas quò n'es pas sec coma quela vianda de vedeu qu'es secha" (L. R.). "Me qu'aime tant queu vedeu dins la poitrina" (L. R.)."Satz-vos que lo moton es aussí char que lo biftec! Quo es très char e aussí san... Mas iu n'i tene pas, iu n'aime pas l'anheu." (L. R.) - de vianda energetica - "Vos satz ben, los vielhs, quò lor faudria un bocin de biftec quand mesma per los tener; mas iu ne tene pas bien au biftec, quò me ditz res deu tot queu biftec, deu tot. Alòrs n'am passat longtemps sens ne'n minjar" (L. R.). "Iu n'ai jamai minjat, iu l'aime pas me, lo biftec" (M. G.) - .Los jòunes ne'n 'chapten, mas 'chapten atot beucòp de bocins per metre en saussa o dins la sopa.

Aimen mai quò salat que quò sucrat. Autres còps falia 'chaptar lo sucre, quò fai qu'òm iò eschivava. Alòrs òm salava lo pilat o las pous, la sopa de lach, òm minjava las crespas coma deu pan o un plat mai que coma dessert. De mai prescament tota la vianda minjada era conservada dins la sau: "T'aimavas bien minjar deu grilhon, de mesma, bien sec (S. B.) - Quo es bon, quo es salat." (G. B.).

Aimen mai quò nurissent. "Las crespas friulas, iu ne'n minjava una dotzena me, mas iu ne sei pas sadol." (J. R.).Poden res minjar sens pan, quitament los desserts.

Pertant los gosts chamnhen d'una generacion l'autra avecque l'evolucion deu biais de viure. "I' aimava bien la sopa de citrolha, e puei quo es très san, très san." (L. R.) "I' iò ai jamai aimat me - i' iò ai pas talament aimat, me." (S. B.) "Quo es docinhau quò-quí. Mas ma mair, ilhs iò an 'gut minjat, ilhs; mas n'autres ne'n voliam pas, los petits ne'n volian pas. Alòrs, 'la ne'n fasia pus. Mas sens quò los vielhs ne'n minjavan" (G. B.). Lo pilat, "ma bela-mair ne'n fasia... Mas i' iò minjava per fòrça" (M. G.). "Lo pilat, iu n'ai minjat chas ma defunta granda-maire (J. R.) - Quo es tot rosseu, ne'n minjaria pas, me!" (L. R.). E n'i a mai d'un auras, que troben las crespas a la pompira un petit tròp pesantas.

N'òm veu bien que lo gost es sociau. I a "le plus souvent un rapport étroit entre ce qu'une famille peut acquérir comme nourriture ordinaire, ce qu'elle se prend à aimer, et ce qu'elle suppose bénéfique pour sa santé" (Luce Giard - p.197).

Lo biais de viure que a generat quela cosina s'a mantengut d'una maniera. Lo Confolentés es un endrech que lo monde an contunhat de l'i viure "à petite échelle", "en relative autarcie" (Crise et développement en Charente Limousine - DATAR 1982), an conservat, facia a la societat de desgalhatge, la valor de l'eschivason (cf. Enquête sur la consommation d'électricité dans le Confolentais et le reste de la Charente - DATAR 1982) e, en mesme temps, lo biais creatiu de s'adaptar lo monde moderne (la machina de lavar remplaça los boirons per exemple). Quò fai que n'òm pòt parlar "d'un mode d'organisation sociale en marge de la société fordiste ou d'énergie", d' "un mode de consommation de société traditionnelle", d' "ordre des faits qui doivent davantage être lus comme la résistance culturelle à une modernisation exogène qu'en termes d'arriération ou de progrès." (DATAR - 1982).

La cosina d'un pòple fai partida de sa cultura, 'l'es liada a son biais de viure e a sa linga. I a un biais de parlar deu minjar, un biais sensuau, imatjat - quand lo grilhon es laissat dins la sopa "quò fai coma una limaça, quo es mòu" (G. B.) - prescament poëtique coma la despinhacion de la lecha de pan graissada de mongetas, o ben umoristique emb de las comparasons mai o moens escatologicas - "un gròs bosaud" - lo chabreu "coma un desguladís" - las dents que n'òm podra se graissar de merda si òm n'a pas d'aur (per lo prumier de mai) - qu'es l'expression de l'identitat occitana a travers sa linga.

Si la cosina d'Assit es una cosina rurala tradicionala, 'la garda son especificitat regionala, e 'la s'integra dins la cosina occitana per l'utilisacion de l'òli o de la graissa en plaça deu burre.


Pagina d'avant Pagina d'apres Ensenhador