LO JAU E LO RAINARD

 

Sur la brancha de 'n aubre, un vielh jau plan malent

S'era embuscat per far la sentinela.

Un Raìnard que l'a vist se 'prueima bravament

E i creda d'en bas en forçant sa ratela:

 

"Ses sus, mon frair lo Jau!

Te pòrte 'na bona nuvela;

Las béstias entre elas se faran pus de mau;

Entre Rainards e Jaus i aurá pus de querela!

 

Venem de far la patz;

Lo Rei daus animaus ueìmandin l'a sinhada,

E m'a balhat mission de venir jusc'a te

Per iò te far saber prumier de la contrada!

 

Ne pòde pas per uei tròp longtemps m'arrestar!

Qu'es que deve, avant la fin de la serada,

A 'na vintena mai, la nuvela portar;

Pertant, a reflechir, voldria pas, camarada,

 

Me 'n 'nar sens t'embraçar!

Vene quí sur mon cuer; viste un pitit còp d'ala

Per davalar d'assus; es temps de nos preissar,

Viste, viste, davala!

 

Nos nos vam embraçar tots dos, coma daus frairs!

Davala, pitit Jau; lo temps preissa, me taine!

- Amic, respond lo Jau, a t'embraçar aurai

Iu tanben grand plaser; davale de queu chaisne

 

Per te sautar au còu e te bien remerciar

De quela tan bona nuvela qu'as portada!

Espera-me, davale... Mas que vese-iu, lai-bas?

Vese venir vers nos, de lo fons de la prada,

 

A la ! dos chins, dos chins lebriers

Que corren au galaup: nos porten la nuvela

Probablament aussí,

De quela patz universala!

 

Viste, viste davale; a! Vei-los que 'riben!

Quau chança! Nos vam far la partida carrada:

Au luec d'estre dos solament,

Nos vam quí trobar quatre per l'embraçada!!"

 

Lo Rainard preissat de respondre; "Quò vai mau!

Ai trop long de chamin per 'chabar ma tornada,

N'aurai pas lo temps d'uei de t'embraçar, mon Jau,

T'embraçarai deman; adiu, bona serada!!..."

 

E nòstre galant de fugir

En-d-una fòla galaupada,

D'aquí-lai, d'aquí-sus, per eschapar aus chins,

Queus lebriers reputats per 'ver la dent mauvada!

 

E lo vielh Jau

De'n esclatar de rire...

E de se tòrdre a se'n far mau,

Tròp content de puescher se dire:

 

"I a doble plaser a 'trapar

Entau un triste sire

Qu'era decidat a trompar!"

 

 

François Gane (1886-1975)